SORTIM AMB L'ANNA MARIA PER APRENDRE A MIRAR LA VIDA I A LES PERSONES AMB UNS ALTRES ULLS!
«Una parella acabada de casar es va mudar a un barri molt tranquil. Durant el primer matí a la casa, mentre prenien cafè, la dona va veure a través de la finestra que una veïna penjava llençols a l'estenedor: "Quins llençols tan bruts està penjant aquella dona a l'estenedor! Necessita un sabó nou... Si jo tingués confiança, li preguntaria si vol que jo l'ensenyi a rentar la roba".
El marit la va mirar i es va quedar callat. Uns dies després, novament, durant l'esmorzar, la veïna penjava llençols a l'estenedor. La dona va comentar: "la nostra veïna segueix estenent els llençols bruts! Si tingués confiança amb ella, li preguntaria si vol que l'ensenyi a rentar la roba". I així, cada dos o tres dies, la dona repetia el seu discurs quan la veïna estenia la roba a l'estenedor.
Passat un mes, la dona es va veure els llençols estesos i entusiasmada i sorpresa va anar a dir-li al seu marit: "Mira, la nostra veïna ha après a rentar la roba! Serà que alguna veïna l'ha ensenyada? Perquè jo no he fet res…" El marit, tranquil·lament, va respondre: "No, avui m'he aixecat d'hora i he netejat els vidres de la nostra finestra!"»
Amb quins ulls mires els altres?
