.jpg)
Una dona de Samaria es presentà a pouar aigua. Jesús li diu: "Dona'm aigua". Els seus deixebles se n'havien anat al poble a comprar menjar. Però la dona samaritana preguntà a Jesús: "Com és que tu, que ets jueu, em demanes aigua a mi, que sóc samaritana?". Cal recordar que els jueus no es fan amb els samaritans. Jesús li respongué: "Si sabessis quin és el do de Déu i qui és el qui et diu: "Dona'm aigua", ets tu qui li n'hauries demanada, i ell t'hauria donat aigua viva".
La dona li diu: "Senyor, no tens res per a pouar i aquest pou és fondo. D'on la trauràs, l'aigua viva? El nostre pare Jacob ens va donar aquest pou, i en bevia tant ell com els seus fills i el seu bestiar. Què potser ets més gran que no pas ell?".
Jesús li respongué: "Tots els qui beuen aigua d'aquesta tornen a tenir set. Però el qui begui de l'aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set: l'aigua que jo li donaré es convertirà dintre d'ell en una font d'on brollarà vida eterna". Li diu la dona: "Senyor, doneu-me aigua d'aquest! Així no tindrés més set ni hauré de venir aquí a pouar". Ell li diu: "Vés a cridar el teu marit i torna". La dona li contestà: "No en tinc, de marit". Li diu Jesús: "Fas bé de dir que no en tens. N'has tingut cinc, i l'home que ara tens no és el teu marit. En això has dit la veritat".
La dona li respon: "Senyor, veig que sou un profeta. Els nostres pares van adorar Deú en aquesta muntanya, però vosaltres dieu que el lloc on cal adorar-lo és Jerusalem". Jesús li diu: "Creu-me, dona, arriba l'hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem. Vosaltres adoreu allò que no coneixeu. Nosaltres sí que adorem allò que coneixem, perquè la salvació ve dels jueus. Però arriba l'hora, més ben dit, és ara, que els autèntics adoradors adoraran el Pare en l'Esperit i en veritat. Aquests són els adoradors que vol el Pare. Déu és esperit. Per això els qui l'adoren han de fer-ho en Esperit i en veritat".
Li diu la dona: "Sé que ha de venir el Messies, és a dir, l'Ungit. Quan Ell vingui, ens ho explicarà tot". Jesús li respon: "Sóc jo, el qui et parla".
En aquell moment arribaren els deixebles. S'estranyaren que parlés amb una dona, però cap d'ells no gosà preguntar-li què volia o per què parlava amb ella. Llavors la dona deixà la gerra i se'n va anar al poble a dir a la gent: "Veniu a veure un home que m'ha dit tot el que he fet. No deu ser el Messies?". La gent va sortir del poble i l'anà a trobar.
