Acabem la setmana escoltant el testimoni d'en Khadry, un jove senegalès que s'ha emocionat davant el Papa després de recordar la seva vida.
Acabem la setmana escoltant el testimoni d'en Khadry, un jove senegalès que s'ha emocionat davant el Papa després de recordar la seva vida.
Segurament ja sabeu que la nostra escola forma part de la Fundació i que hi ha altres escoles que també en formen part.
Però... què vol dir realment formar part d'una Fundació?
La Fundació Educativa Anna Maria Janer neix inspirant-se en la vida i en l'obra de l'Anna Maria Janer, una dona que va dedicar la seva vida a educar, cuidar i servir les persones, especialment aquelles que més ho necessitaven. Per a l'Anna Maria, educar no significava només transmetre coneixements. Educar significava acompanyar les persones, escoltar-les, tenir-ne cura, ajudar-les a créixer i oferir-los oportunitats.
Aquesta manera d'entendre l'educació continua present avui a les escoles de la Fundació.
La Fundació ajuda les escoles que en formen part a caminar juntes, a compartir una manera d'entendre l'educació i a mantenir viu el llegat d'Anna Maria Janer.
Cada escola és diferent. Cada alumne és diferent. Cada realitat també és diferent. Però compartim una mateixa manera de mirar l'educació i una mateixa voluntat: formar persones que puguin contribuir a construir un món millor.
I aquí trobem el propòsit de la Fundació:
«A les nostres escoles es formen persones expertes en humanitat, cridades a viure per a transformar el món en un lloc inclusiu i acollidor.»
Però... què significa això?
Ser «expert en humanitat» no vol dir saber-ho tot sobre les persones. Vol dir aprendre a mirar l'altre, escoltar-lo, comprendre'l, respectar-lo i tenir-ne cura. Vol dir entendre que cadascú té la seva història, les seves capacitats, les seves dificultats i la seva manera de veure el món.
I ser persones capaces de transformar el món no vol dir haver de fer coses extraordinàries. La transformació també comença en coses molt petites:
En la manera com tractem un company.
En com reaccionem quan algú pensa diferent.
En si deixem entrar algú en el nostre grup.
En si sabem demanar perdó.
En si ens aturem davant d'una persona que ho està passant malament.
En si som capaços de veure una injustícia i no mirar cap a una altra banda.
Perquè un món inclusiu i acollidor no es construeix només amb grans decisions. També es construeix amb les nostres actituds de cada dia.
La Fundació no és només un nom, un edifici o unes persones que treballen en una oficina.
La Fundació també som nosaltres.
En formen part els alumnes, les famílies, els educadors, el personal de les escoles i totes les persones que comparteixen aquest projecte.
Som diferents, però formem part d'una gran família!
Per pensar avui...
- Com em sentiria si hagués de deixar casa meva, els meus amics i la meva escola i començar de nou en un lloc desconegut?
- Quan arriba una persona nova al nostre grup, què fem perquè se senti acollida?
- Mirem les persones migrants com a persones amb una història o només com una notícia?
I una última pregunta:
Potser aquesta Jornada ens recorda que ningú no hauria de sentir que és un estrany quan busca un lloc on poder viure, créixer i sentir-se segur.
I nosaltres podem començar a construir aquest lloc aquí, a la nostra escola.