Potser coneixeu aquesta anècdota...
Una nit, un home caminava pels foscos carrers del seu poble i portava una llàntia d'oli encesa. La ciutat era molt fosca durant les nits sense lluna com aquella. En un moment determinat es va trobar un amic, ell el mirà i de sobte el va reconèixer. S'adonà que era en Fruela, el cec del poble.
Llavors li va dir: "Què fas Fruela, tu que ets cec, amb una llàntia a la mà? Però, si no hi veus!"
Llavors el cec li respongué: “Jo no porto una llàntia per veure el meu camí, conec els carrers de memòria. Porto la llum perquè altres trobin el seu camí quan em vegin a mi. No només és important la llum que em serveix a mi, sinó també la que jo utilitzo perquè altres puguin servir-se d'ella."
Què us suggereix aquest petit relat? Què vol dir ser llum per als altres?