MES JANERIÀ IV

 Fa molts anys, l'Anna Maria Janer, una noia com vosaltres, va fer el bé i va ajudar a totes les persones que tenia a prop: compartia les seves joguines amb els seus amics i els acompanyava si es trobaven sols. 

Què va moure a aquella noia perquè dediqués tota la seva vida per una empresa que no tindria cap benefici? Ella va fer silenci al seu cor i així escoltar:

 

“PERQUÈ TENIA FAM, I EM DONÀREU MENJAR; TENIA SET, I EM DONÀREU BEURE; ERA FORASTER, I EM VAU ACOLLIR; ANAVA DESPULLAT, I EM VAU VESTIR; ESTAVA MALALT, I EM VAU VISITAR; ERA A LA PRESÓ, I VINGUÉREU A VEURE'M. […] US HO ASSEGURO: TOT ALLÒ QUE FÈIEU A UN D'AQUESTS GERMANS MEUS MÉS PETITS, A MI M'HO FÈIEU.”

I avui, qui anirà amb aquells que ens necessiten? Qui cridarà al món que val la pena viure pels altres? Qui dirà als homes que Déu els estima amb bogeria?